Al municipi de Gironella hi ha quatre colònies tèxtils: Cal Bassacs, Cal Metre, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou.
Cal Bassacs
Els orígens de Cal Bassacs van estretament lligats a la trajectòria de la família que impulsà i donà nom a la colònia. L’any 1861, el matrimoni format per Joan Teixidor Ballús i Raimunda Bassacs s’instal·là a Gironella i compraren els terrenys on avui trobem la colònia. La seva intenció era construí un molí, i una petita fàbrica al costat, i aprofitar l’aigua del riu com a font d’energia. Després de la seva mort, els fills i descendents del matrimoni Teixidor-Bassacs es feren càrrec de la fàbrica de Cal Bassacs i l’hi donaren un nou impuls acompanyant l’espai industrial amb els principals serveis i equipaments que caracteritzen el model de les colònies industrials.
Cal Metre
L’impulsor de Cal Metre va ser el berguedà Ramón Alsina i Postius, a qui nombraven “el Metre”, que procedia d’una família amb llarga tradició en el ram de la filatura i el teixit de cotó. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l’antic molí fariner de la vila el dia 4 de desembre de 1860. El creixement del nucli urbà de Gironella de final segle XIX comportà que el conjunt industrial de Cal Metre, que en un principi era fora del nucli, quedés engolit dins l’espai urbà d’aquesta vila. A causa d’aquesta proximitat, Cal Metre no desenvolupà un conjunt de serveis i equipaments propis com feren la majoria de les altres colònies del Berguedà, ja que els treballadors podien disposar dels de la vila. La fàbrica tèxtil, en major o menor mesura, va estar activa fins a començaments del segle XXI; actualment només algunes naus tenen altres utilitats diferents.
Viladomiu Vell
El fundador de Viladomiu Vell fou Tomàs Viladomiu i Bertran, el patriarca d’una nissaga que exemplifica el tipus de personatges i famílies que protagonitzaren l’impuls i difusió del model de la colònia industrial, a les comarques interiors de Catalunya, durant la segona meitat del segle XIX. L’any 1868, interessat per expandir els seus negocis, pujà Llobregat amunt fins que arribà a la plana de Sant Marc, on avui trobem Viladomiu Vell. Convençut que aquell era un bon lloc -pla, al costat del riu i barat- per construir-hi una fàbrica, comprà els terrenys. Tres anys després, el 1871, la fàbrica ja funcionava i es començà a construir el primer grup d’habitatges per als obrers, donant forma al carrer Vell de la colònia, que després va desaparèixer.
Viladomiu Nou
Tomàs Viladomiu adquirí uns terrenys situats a la Plana de Sant Marc, a Gironella, i l’any 1868 impulsà la construcció de Viladomiu Vell. El senyor Viladomiu aviat s’adonà que el model de colònia industrial era un bon negoci i decidí comprar uns nous terrenys –situats a la Clau de Sant Marc, on avui trobem Viladomiu Nou- per ampliar la fàbrica. L’any 1880 es començà a construir la fàbrica que, a partir de l’any 1897 –quan els germans Josep i Jacint Viladomiu es partiren l’herència paterna-, esdevingué l’element central de Viladomiu Nou; que pas a pas s’anà consolidant com una colònia deslligada de Viladomiu Vell. L’any 1900 s’iniciaren les obres de construcció de dos dels edificis més emblemàtics de Viladomiu Nou: la torre de l’amo i l’església. La torre ja fou utilitzada com a residència temporal dels Viladomiu a partir del 1902 i l’església s’inaugurà l’any 1905.
